Realitza estudis a l’Escola Eina de Barcelona, i col·labora amb diferents artistes de la ciutat. Artista escultor que ha participat amb el grup G de T (Grup de Treball), en diferents exposicions i publicacions:
1972 – Documenta de Kassel
1975 – Col·legi d’Arquitectes de Barcelona
1976 – Biennal de Venècia
1977 – Fundació Joan Miró, Barcelona
1999 – Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA)
EXPOSICIONS INDIVIDUALS I COL·LECTIVES
1971 – Sala Vinçon, Barcelona
1972 – Galeria 4 Gats, Palma de Mallorca
1980 – Galeria Gu, Barcelona
1988 – Felipe de Paco, Barcelona
1994 – Galeria Cascais, Santa Eulàlia des Riu (Eivissa)
1995 – “Homenatge als animalers”. Ajuntament de Barcelona
1996 – “Plats d’artista”. Fundació Llorens Artigas, Gallifa (Barcelona)
“Homenatge a Francesc Català Roca”. Museu de Valls (Tarragona)
1997 – Galeria Alter Ego, Barcelona
Galeria Contrast, Barcelona
1998 – ARCO, stand Ediciones Ming, Madrid
New Art, Barcelona
“Menjar i beure”. Galeria Alter Ego, Barcelona
2000 – “Saltamartí. Homenatge a Joan Brossa”. Fundació Llorens Artigas, Gallifa (Barcelona)
2001 – Galeria Shatevin, Barcelona
2002 – “Laberint circular” (tauromàquia). Casa Leopoldo, Barcelona
2006 – Can Nobas. Elsa Peretti Foundation
2015 – Lo Spazio. Escultures ceràmiques. Nando Peretti Foundation, Delegació Catalunya
2023 – “Ultralocal”, Mater Casa Museu de la Plaça de l’Oli
2024 – “Il·luminats”, Mater Casa Museu de la Plaça de l’Oli
2024 – “Sincronitzats amb la Ceràmica”, Mater Casa Museu de la Plaça de l’Oli
“Vaig assistir, com a espectador prematur, a l’avenç d’un jardí insòlit, que primer havia germinat a la ment d’en Manel i que ara, conreat per les seves mans, sorgia sota sostre als dedins de la masia, un desplegament d’elements i motius botànics o entomològics, de plantes o insectes forjats o llavorats, trenats o ordits, pintats o dibuixats. El jardí d’en Manel és viu.”
Josep Maria Muñoz Rodriguez
Escriptor
Maria Lluïsa Borràs
Crítica d’art
“En Manel, que s’assembla al premier home d’Albert Camus, i que porta l’estigma platonià del treball amb les mans, fa una escultura que al primer cop d’ull pot semblar brutal, però mai naïf. Manel Rovira, incansable, independent, inqüestionable, és un dels pocs escultors que treballen les seves obres totalment del començament a la fi, sense intervencions d’altres tallers. És precisament en aquest exercici de treball mecànic on sotmet els seus fantasmes, però deixant viure la idea entre les mans, sense ofegar-la en el procés de realització, que en altres seria artesanal.”
Medina-Campeny
Escultor
“Els objectes dibuixats, forjats, tallats, modelats i polits per Manel Rovira ens fan redescobrir el valor màgic i més íntim d’allò que és artesà. Es tracta d’un art que sense renunciar a les influències dels grans mestres de la modernitat defuig el gest espectacular i estripat de tantes abstraccions expressionistes.
Manel Rovira tracta els materials com un nen que duu més de quaranta anys ensinistrant la seva tècnica. Els seus dibuixos són esbossos que més tard el duran a modelar el material escultòric.
Ens trobem davant de l’art de l’escultura més subtil, tant per la senzillesa i la precisió manual com per la seva empremta. “
David Broggi
Escriptor
